Natura

Plantes aromàtiques...

 

Natura

Anem al Parc de la Ciutadella

 Intrusa!

Natura

Aranyes?

Natura

Les formigues...

Un cel tranquil!

Davant d'aquestes fotografies no hi ha paraules...
Observant el cel d'Hostafrancs!

Un poble encantat!

He trobat un poblet encantat i no per que no hi hagi gent, sinó per que té un encant molt especial. És un poblet molt petit de la nostra terra. I com molts dels pobles encisadors que tenim a la nostra geografia aquest per a mi és molt especial.

Especial per a la seva gent, encantadora i molt amable i pel seu poblet, que quan passeges pels seus carrer pots transportar-te a una altra època.

Fa alguns anys el vam descobrir i des de llavors no hem faltat a la tradició d'anar uns quants dies de vacances.

 

El poblet és Hostafrancs, un poble molt petit i molt a prop de Guissona.

Els carrers engalanats de les flors dels veïns, on la germanor fa que els lligams siguin molt estrets.

Un poble amb carrers de pedra on no hi ha cap botiga i on la tranquil·litat és l'eix de qualsevol vacances.

 

 

   

 

 

 

 

 

Gràcies!!!

Postals d'agraïment!

Com ja sabeu en una altra entrada faig referència al final de curs d'aquest any i vaig voler agrair de tot cor a dues mestres la seva bona feina i el seu tarannà.

Vaig realitzar dues postals una per a cada una.

Amb una cartolina DinA3 i amb l'ajuda de la Marta que em va doblegar la cartolina, d'una manera professional, per fer-la tipus tríptic i poder plasmar uns sentiments d'agraïment i d'estimació cap a dues persones molt entranyables.

Amb uns bons papers, una decoració que fa referència a la seva professió i les fotografies més significatives del curs vaig crear una postal que vaig donar amb tot el meu agraïment.

P5 Tortugues i P5 Balenes!



Gràcies per a tot!

Realització:
Material comprat a Vimongraf
Decoracions realitzades amb imaginació i fetes amb papers senzill.
Les postals les vaig tancar amb una cinteta.



Racons : Un racó a la Vall d'Hebró

L'altre dia passejant per la Vall d'Hebró vaig trobar un petit racó. No era gran però hi havia un mar ple de flors de color rosa.

Com ja sabeu el meu interès per les flors no vaig poder-me resistir de fer una foto per després poder compartir-la amb tots.

És un lloc on s'hi pot descansar després d'haver fet una passejada, hi ha uns bancs a l'ombra que sempre són d'agrair.

 



Natura

L'esplendor de les Roses.

Segon contacte!

A una parella molt propera que feia anys de casada vaig voler fer amb molta il·lusió una portada des de dins del meu cor. Vaig voler fer un homenatge a l'amor que es tenen.... Realment la confecció de l'scrap surt del cor, els colors, els papers, la decoració, els motius que has de fer servir van sorgint d'una manera natural, no hi ha dubtes saps en tot moment que has de fer per mostrar el que vols. No fa falta papers cars o grans decoracions solament fa falta imaginació i ganes, moltes ganes de fer una feina des del cor.

 

Amb un paper senzill, una cançó d'amor i unes fotografies plenes d'allò que es diu amor vaig aconseguir plasmar aquell sentiment....

                                                                     

Amb la difuminació de les cares he volgut preservar la seva intimitat.

Final de curs!

Com cada any ha acabat un curs lectiu ple d'esperances i anhels i com cada any els infants s'ho han passat d'allò mes bé.

Un final de curs ben remullat amb escuma, rialles, jocs i diversió.












Petits i grans han gaudit d'aquest bany tant blanc.

Aquest final de curs ha sigut molt especial, durant tres anys he gaudit de l'amistat d'unes mestres molt especials, d'uns pares encantadors i uns infants molt encisadors.

Gràcies a tots!

Gràcies Joan Pelegrí!

Primer contacte!

El meu primer contacte amb l'Scrapbook va ser a mans d'una bona amiga, la Marta (http://www.martonacrea.com/). Ella és una gran amant de l'Scrapbook, el Patchwork i la fotografia entre altres coses i sobre tot és una molt bona mestre. Ja feia temps que jo sabia que la Marta tenia aquesta afició i un bon dia vaig assabentar-me que faria un curs i em va fer molta il·lusió poder anar, m'ho vaig passar genial i encara que jo anava amb una mica de por per si ho sabria fer, vaig aprendre molt i va ser molt divertit.

A sobre la taula ja teníem preparat uns sobres transparents amb el material que necessitaríem per fer un tríptic fotogràfic solament ens van demanar que portéssim unes tisores, cola, un regle, de 4 a 6 fotos i moltes ganes de treballar.

La Marta ens va ensenyar una mostra per què tinguéssim una mica més d'idea al confeccionar el nostre.

Ens va deixar plena llibertat per fer-lo com volguéssim però ens va donar les indicacions necessàries per poder-lo fer. Es una feina que s'ha de fer amb molta tranquil·litat, no tenir pressa i prendre les decisions amb calme. Saber quines fotos vols fer servir i a qui anirà dirigit és molt important per saber quins papers has de fer servir o quina decoració o elements decoratius vols utilitzar. El teu pensament s'imagina el resultat final i en base a això comences a desenvolupar la feina.

Quan vaig veure que havíem de fer i quin material teníem em va venir el cap com em quedaria i quines eren les fotografies que hauria de posar per què el resultat final fos el que jo esperava, per tant no vaig poder acabar el treball al curs ja que no disposava de les fotografies. Vaig poder fer la base.
 

Haig de donar les gràcies a la meva mestre i a les companyes, m'ho vaig passar molt bé. 

Quan vaig arribar a casa vaig agafar les fotos i vaig acabar la feina. Quina il·lusió em va fer! Quan més m'ho mirava, més contenta estava d'haver-me iniciat en el Scrapbook.

Vaig aconseguir posar en aquest tríptic un bocinet de la meva història....

Ha sigut la meva primera feina amb Scrapbook!!!