dimarts, 23 de desembre del 2014

Postals de Nadal

Ja s'acosta Nadal i com cada any m'agrada donar les meves postals. Ja fa força anys que faig les postals utilitzant les tècniques d'scrap i cada cop m'agrada més.


Espero que us agradin!!

dilluns, 15 de desembre del 2014

dimecres, 10 de desembre del 2014

Caixa regal

Aquest any una bona amiga nostra va tenir una bebita i vaig decidir fer-li una caixa sorpresa. No n'havia fet cap i em va costa una mica dissenyar-la. Un cop pensat com havia de fer-la m'hi vaig posar...


Vaig utilitzar paper infantils, cintes, whasi tape, flors i petits ornaments de fusta..... entre altres coses.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Calendari d'Advent

Aquest anys em vaig atrevir a fer el meu primer calendari d'Advent, va ser força divertit tant el fet de dissenyar-lo com el fet de fer-lo. Volia sorprendre i ho vaig fer....


Vaig fer servir tècniques d'scrap i imaginació. Una caixeta per cada un dels dies, el número del dia i la vaig penjar en un cordill que havia penjat a la barana de l'escala amb una pinça de la roba decorada amb motius de Nadal.
Tot un petit repta...

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Liceu

Ahir vaig anar per primer cop al Liceu a veure "La flauta Màgica" per infants...

Va ser extraordinari entrar en aquell magnífic teatre, quantes llums, quina grandiositat, realment em va impressionar moltíssim la pompositat i em vaig imaginar com se sentirien les dames de l'alta societat quan entraven al Liceu amb les seves millors gales...
És un lloc per anar a visitar i si a sobre vas a veure una obra que t'agrada encara és molt millor.

Impressionant!!!

dilluns, 6 d’octubre del 2014

El nostre petit dragó!!


Cada nit d'aquest estiu teníem un petit visitant, era aquest petit dragó (tot i que no sabem si era el mateix). Normalment solament el veiem a la nit i es col·locava d'una forma força característica, es quedava immòbil fins que una presa s'aprovava lo suficient com per capturar-la.

D'aquests animalons he tingut la sort de veure'n de petits de grans i encara de més grans tot i que durant el dia solament en veia de molt petits... Tenen una habilitat molt gran de perdre la cueta quan es troben en perill, d'aquesta manera pot ser que el seu depredador persegueixi la cua i ell es pugui salvar. La cua li tornarà a créixer sense problemes.



Els dragons (també anomenats dragolí, ragolí, menja-robes, talla-robes o trinxa-robes) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae).
Per més informació: Viquipèdia

dimarts, 30 de setembre del 2014

Reciclant i creant!

 
En el transcurs d'aquest estiu i reciclant una caixa de cartró he fet amb molta paciència i cura, una caseta per la meva petita mixeta. Vaig agafar una caixa de cartró, paper de diari, cola blanca i cola calenta, cordill i pintura, i amb tot aixó vaig fer aquesta petita caseta. Al final vaig posar unes cortinetes per que la meva Mixis tingués prou intimitat.
 
I al final de tot haig de dir que a la meva gateta li agrada prou.



dimarts, 2 de setembre del 2014

Polistes gallicus

És l'espècie de vespa més comuna als Països Catalans i a l'Europa del sud en general. Fa nius amb una mena de paper. El “paper” el fan barrejant tiges assecades de plantes mesclades amb la seva secreció salival.

És depredadora, s'alimenta d'altres insectes i aràcnids, però també del nèctar de les flors.

En el seu abdomen hi ha un patró molt variable de bandes grogues i negres. En el segon segment abdominal hi ha dues taques grogues molt visibles. Es pot diferenciar d'altres espècies del gènere per la coloració de la cara. Els nius els forma una sola reina o diverses reines germanes entre elles.

Informació extreta de: Viquipèdia 

És increïble veure com són capaces de crear els seus habitatges del no res.











Tenen l'aparença d'una flor....




Si et piquen et fan una bona fiblada....

dilluns, 18 d’agost del 2014

Quina cua !!

Ja estem de tornada i aquest cop amb una foto d'una cua immensa...





Noooooo.... que es colen!!!!

dimarts, 8 de juliol del 2014

Funda de portàtil


A principis de Juliol em vaig atrevir per primer cop i jo sola a començar fer servir la meva i flamant màquina de cosir. Vaig començar per una cosa simple i molt fàcil una funda pel meu portàtil.

Vaig agafar uns retalls que tenia i ho vaig cosir i no em va quedar del tot malament, encara que hauré de practicar força si vull entrar en aquest mon de la costura.
 

 

 
Fins la propera.

divendres, 13 de juny del 2014

El pixallits...

El seu nom científic és Taraxacum officinale, però popularment s'anomena pixallits pel seu caràcter diürètic.

És una planta herbàcia perennifòlia que fa 20-40 cm d'alçada. La tija no té fulles, aquestes neixen directament de la part superior de l'arrel.
Les fulles són verdes tenen forma allargada i estan molt retallades, amb dents irregulars i lòbuls triangulars.

Floreix des del febrer fins al novembre.  Les flors es reuneixen en capítols de 3-6 cm de diàmetre.
Les flors són ligulades i grogues; s'obren quan fa sol i es tanquen de nit o en dies plujosos.


El fruit és sec. Té molts pèls blancs que fan de paracaigudes i ajuden a la seva dispersió pel vent. El conjunt de fruits amb els pèls formen una bola rodona que popularment s'anomena "angelet".


Bufa! Bufa! mira quants angelets....

Informació extreta http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm

dijous, 22 de maig del 2014

Peus ...

Una mirada als peus....

Encara que pugui sembla una bestiesa es pot transmetre molt a través dels peus...

La serenitat, la maduresa, la tranquil·litat,..


 
La infantesa, la innocència, la delicadesa..



La dolçor, la tendresa, l'alegria...


Aquests peus us parlen!!

dimecres, 21 de maig del 2014

El Card

Vaja nom per una planta! Està considerada com una mala herba i be podria ser-ho veient les punxes que te. Però si la mirem molt de prop podem dir que també és formosa...

Pot arribar a fer més d'un metro...





Vigilem que va de punxes...

dilluns, 19 de maig del 2014

Margarides silvestres

Avui va de margarides silvestres. Estan per a tots indrets... tots les coneixem, són maques, tendres i molt romàntiques...






Sempre mira al Sol i es tanca al capvespre...


dijous, 24 d’abril del 2014

Sant Jordi

Aquest any per Sant Jordi vaig decidir fer uns punts de llibre i  roses.

Per fer les roses vam fer servir paper de seda vermell, un neteja pipes de color verd per la tija, imaginació i ganes de compartir.

 


Per fer els punts de llibre vam reciclar l'embolcall de la mona de Pasqua, vam retallar el cartró amb tires i ho vam decorar amb diferents motius.


 
 
D'aquesta manera vam poder celebrar Sant Jordi d'una altra manera, compartint una tarda amb les meves filles.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Campanetes...

La corretjola és una flor de la família de les convolvulàcies que prolifera en marges de camins i erms del Mediterrani.
És una planta perenne, vellosa, de base llenyosa, amb tiges primes i herbàcies, enfiladissa. Fulles alternes clarament peciolades, poliformes, sovint pinnades. Els pètals estan totalment soldats i clarament radiada, de 2,5 a 4 cm. de llarg i de 2 a 3 cm d'ample de color rosa-lila.
 
Campanetes...
 





Espero que us agradin... demà mes!
 

diumenge, 20 d’abril del 2014

Ara va de flors...

Com la primavera ha arribat us començaré a mostrar les meves fotos de les flors...

La veritat és que des que visc en un poblet he anat descobrint moltes coses que a la gran ciutat no havia vist mai.. he pogut veure com del no res naixien flors de tots colors i això m'ha fet sentir molt afortunada.

He vist com la terra es tornava verda i les flors anaven creixent fins a obrir-se i mostrant els seus magnífics colors.



I amb aquestes dues comença la sèrie...

divendres, 18 d’abril del 2014

Pasqua!

Ja han començat les vacances de Setmana Santa i per aquest motiu penso que aquesta foto fa una bona referència a aquestes vacances, pau, color i tendresa...

M'agraden molt les fotos de flors. I he descobert que quan comença la Primavera es poden veure les flors per tot arreu, blanques, grogues, blaves, vermelles, roses, de tots els colors...

Començaré una nova sèrie de fotos de flors i aquesta és la primera.


Bones vacances!!!

dimecres, 16 d’abril del 2014

Anem a saltar....

Ja fa molt temps que vaig deixar de fer aquestes coses però per circumstàncies de la vida des de fa poquet he tornat a saltar a corda...
 
I són aquests peus els que m'han fet tornar a recordar com es saltava...



Gràcies peuets!!

dimecres, 9 d’abril del 2014

Diari d'una educadora infantil en pràctiques

Primer dia a l'escola Bressol.

Estava força nerviosa pel meu primer dia, encara que ja sabia les coses que havia de fer segons la teoria, estava molt preocupada per si sabria estar a l'alçada.

Vaig arribar cap a les 9 i 10, una mica abans de la meva hora d'entrada, no m'ha agradat mai arribar tard els llocs i menys si havia de començar a treballar. Vaig entrar i vaig anar a buscar la directora qui em va dir que estaria a la classe dels Estels, la classe dels mitjans tal i com jo havia demanat. Em va portar fins l'aula i em va presentar aquest cop formalment qui hauria de ser la meva tutora i la meva companya de feina, estaria a la classe dels Estels.
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Estava molt nerviosa, jo sabia ser mare, però no educadora, havia d'aprendre moltes coses....
 
Encara que es pugui pensar que aquesta feina és molt fàcil no ho és gens... No és canviar bolquers i donar de menjar, ni rentar la cara, ni cantar.. sinó és l'acompanyament d'aquests infants cap als aprenentatges, cap al seu desenvolupament tant físic com intel·lectual. És ajudar-los a créixer d'una forma global, respectar el seu ritme i estar al seu costat. Donar la mà quan la demanen, abraçar quan ho requereixen i acaronar-los quan ho necessiten.

El primer que va fer la meva tutora va ser calmar-me, em va dir que mirés i si volia participar que ho fes. Al principi em trobava com en un aparador, ho veia tot però no hi participava, però això va durar poc. Vaig anar coneixent tots els infants, 13 nens i nenes d'entre un i dos anys, tot i que cap havia fet els dos anys. Eren tots molt petitons, del grup hi havia cinc infants que havien començat aquest any, per tant encara estaven en procés d'adaptació.

El procés d'adaptació és un procés força difícil, s'ha de tenir en compte que els infants en els seus primers dies es troben sols, no coneixen la seva educadora, ni l'entorn, no veuen cap cara coneguda i normalment passen d'estar en un entorn familiar a un entorn que no ho és, passant de ser l'únic infant atès a haver de compartir l'atenció entre diversos. També s'ha de tenir en compte que per a les educadores també és un procés d'adaptació ja que normalment no coneixen els infants i es produeix un període on la coneixença ha de ser mútua.

No és fàcil per a una sola educadora atendre com cal tots els infants en aquest període. Els infants necessiten tota l'atenció, necessiten sentir-se protegits i estimats, necessiten ser els protagonistes en tot moment. És força difícil per a un infant passar d'un entorn conegut i familiar a un entorn desconegut amb unes persones que no coneix i en unes dependències que no li són familiars.

Per a un infant nou el sentiment que pot manifestar-se és d'abandó. Serà llavors on la tasca de l'educadora es farà notar. Aquest sentiment d'abandó que pot provocar aquesta situació pot manifestar-se de diferents maneres, els infants no tots són iguals i no tots tenen els mateixos sentiments.

Un infant davant d'aquesta situació pot posar-se a plorar desconsoladament, d'altres poden posar-se en un racó de l'aula i no voler participar, d'altres poden no exterioritzar-ho i fer-ho quan ja estan a l'entorn familiar, altres poden manifestar-ho d'una manera més agressiva i inclús en alguns casos es pot donar que l'infant intenti continuadament provocar l'educadora. Com a educadora s'ha de tenir paciència i respecte per cada un dels infants. Fer-los saber a cada un d'ells que estàs al seu costat i que els ajudaràs sempre que ho necessitin, també han de saber on són els límits i has d'aconseguir acabar sent la persona de referència per ells a l'escola.

Tornant al meu primer dia explicaré com són els infants que tenia a l'aula. Dels tretze nens solament hi havia una nena que parlava molt clar, hi havia una nena que feia molt poquet que havia començat a caminar i un nen que encara no ho feia, la resta d'infants el seu desenvolupament era molt similar, tot i així cada uns dels 13 infants tenia un ritme diferent davant les experiències. El grup era força homogeni, hi havia 6 nens i 7 nenes.

Vaig començar participant en els jocs que feia cada un dels infants i intentava seguir al seu joc sense fer valoracions al respecte, solament observant i participant tot seguint el seu joc. Intentava donar-me a conèixer i m'anava relacionant poc a poc amb cada un d'ells.

Vaig poder observar les tasques quotidianes de cada dia i vaig poder veure també la seva evolució.

Normalment hi ha un horari per a les tasques quotidianes, com l'hora del pati, l'hora de dinar, l'hora de la migdiada, l'hora de berenar o l'hora del canvi de bolquers (evidentment quan un infant necessitava que li canviessin el bolquer es feia immediatament). Personalment crec que és molt important respectar uns horaris, d'aquesta manera és més fàcil pels infants adaptar-se i participar d'una forma activa en totes les tasques.

Els infants s'han de poder adaptar amb facilitat però una de les coses més importants és respectar en tot moment el ritme de cada un i ajudar-los a desenvolupar-se d'una manera global, acompanyar-los en les seves experimentacions i guiar-los en totes les activitats. Crec que pels infants l'experimentació amb el que és quotidià fa que el seu desenvolupament sigui més fàcil.

El meu primer dia va ser molt profitós vaig poder conèixer els infant i veure el seu dia a dia. Vaig poder veure de prop la tasca diària de les seves educadores, el seu comportament i la seva actitud, per sort tant la meva tutora com l'educadora de suport tenien moltíssima vocació i això feia que la feina fos molt fàcil. Vaig poder ajudar tant en les tasques de recollida de joguines, com a l'hora de dinar i a l'hora del descans.

Vaig poder veure el comportament dels infants davant de l'hora del pati, l'hora del dinar i l'hora del descans i la veritat és que em vaig quedar força bocabadada davant el comportament d'aquests. Són infants molt petits però tots ells mostren una gran autonomia

Bàsicament la meva feina en aquest primer dia va ser observar com feien les tasques les educadores i com fes relacionaven amb els infants per saber quina era la millor manera d'actuar.

Quan vaig plegar vaig poder reflexionar sobre:
 
  • l'autonomia
  • la quotidianitat
  • les experiències
  • la realitat de les escoles bressol
  • el comportament dels infants
  • el comportament de les educadores
  • les dependències
  • ...
Realment s'ha de dir que els infants disposen d'una gran autonomia, molta més de la que pensem, que les coses més quotidianes fan que els infants coneguin i reconeguin l'entorn i experimentin desenvolupant-se d'una manera global.

Que el respecta per cada un dels infants és primordial per el seu desenvolupament i que s'ha  de incentivar la seva autonomia, la seva autoestima i les seves decisions.


dimarts, 1 d’abril del 2014

Diari d'una educadora infantil en pràctiques

Introducció
 
Vaig decidir fer educació infantil després de tenir les meves dues filles. Jo era persona de màrqueting, tota la meva vida havia estat treballant en el sector de les vendes, amb les meves estratègies intentava influir amb les decisions de compra dels demés. Per circumstàncies de la vida que no tenen res a veure vaig quedar-me sense feina i vaig poder reflexionar sobre el que volia i el que necessitava a la meva vida.
No volia posar en pràctica tot allò que havia après fins ara sinó que volia aprendre la millor manera d'educar els infants, aquelles petites personetes capaces de decidir.
Primer de tot vaig haver de decidir a on voldria fer les pràctiques i em vaig començar a fer una sèrie de preguntes:
  • com havia de ser l'escola
  • quin tipus d'escola
  • com m'agradaria que fos
  • l'edat dels infants amb que m'agradaria estar
  • quina havia de ser la meva actitud
  • com m'hauria de comportar amb els infants
  • ...
La veritat és que és força complicat decidir l'escola a on poder fer les pràctiques.
Primer de tot vaig decidir que voldria fer les pràctiques en una escola bressol que fos municipal, volia veure in situ la manera d'educar i la problemàtica que tenien.
Però davant del meu canvi de domicili les opcions se'm van reduir, ja que a on anava a viure solament hi havia una escola bressol i era municipal, per tant no tenia massa per escollir si volia fer les pràctiques a prop de casa.
 
 
Abans de començar les pràctiques a l'escola bressol vaig anar a fer una visita, vaig poder conèixer la seva directora, una dona molt especial. Es notava que tenia una vocació extremadament immensa. M'explicava la seva feina amb to calmat i apassionadament.
Em va presentar les educadores del centre, totes es veien molt amables. També em va ensenyar les aules i totes les dependències del centre, va ser una visita guiada molt entretinguda.
 

 
Vaig poder veure in situ la problemàtica de les retallades... estaven en ple procés d'adaptació, una època força difícil a tots els centres i s'havien trobat amb la baixa d'una de les educadores tutores d'una de les aules dels infants d'un a dos anys. Situació molt complicada per infants tant petits.
Després i molt amablement em van donar la documentació que vaig sol·licitar i vaig poder consultar el seu projecte educatiu i el seu pla de centre, em van deixar llegir-lo tranquil·lament, sense cap interrupció. Dono les gràcies per la seva plena confiança.
Desprès de poder consultar tota la documentació i d'estar una bona estona vaig poder veure que la meva decisió no anava errada, l'escola bressol era el lloc adequat per poder fer les pràctiques.

Per finalitzar aquesta primera entrevista em van preguntar en quina aula estava interessada fer les pràctiques. Jo, prudentment, vaig demanar fer-les a l'aula dels infants d'entre un i dos anys, els mitjans, M'agrada molt aquesta edat, és l'edat on es comença a ser independent i autònom.
Vam quedar que l'horari que faria seria de 9:15 fins a les 14:15, 5 hores cada dia i que començaria el 30 de setembre.

Tenia moltes ganes que arribés el dia.!!
 
Gràcies a l'Escola Bressol Municipal el Serrallet de Torrelles de Llobregat

També et pot interessar...