Ja s'acosta Nadal i com cada any m'agrada donar les meves postals. Ja fa força anys que faig les postals utilitzant les tècniques d'scrap i cada cop m'agrada més.
Espero que us agradin!!
dimarts, 23 de desembre del 2014
dilluns, 15 de desembre del 2014
dimecres, 10 de desembre del 2014
Caixa regal
Aquest any una bona amiga nostra va tenir una bebita i vaig decidir fer-li una caixa sorpresa. No n'havia fet cap i em va costa una mica dissenyar-la. Un cop pensat com havia de fer-la m'hi vaig posar...
Vaig utilitzar paper infantils, cintes, whasi tape, flors i petits ornaments de fusta..... entre altres coses.
dilluns, 1 de desembre del 2014
Calendari d'Advent
Aquest anys em vaig atrevir a fer el meu primer calendari d'Advent, va ser força divertit tant el fet de dissenyar-lo com el fet de fer-lo. Volia sorprendre i ho vaig fer....
Vaig fer servir tècniques d'scrap i imaginació. Una caixeta per cada un dels dies, el número del dia i la vaig penjar en un cordill que havia penjat a la barana de l'escala amb una pinça de la roba decorada amb motius de Nadal.
Tot un petit repta...
Vaig fer servir tècniques d'scrap i imaginació. Una caixeta per cada un dels dies, el número del dia i la vaig penjar en un cordill que havia penjat a la barana de l'escala amb una pinça de la roba decorada amb motius de Nadal.
Tot un petit repta...
dilluns, 27 d’octubre del 2014
Liceu
Ahir vaig anar per primer cop al Liceu a veure "La flauta Màgica" per infants...
Va ser extraordinari entrar en aquell magnífic teatre, quantes llums, quina grandiositat, realment em va impressionar moltíssim la pompositat i em vaig imaginar com se sentirien les dames de l'alta societat quan entraven al Liceu amb les seves millors gales...
És un lloc per anar a visitar i si a sobre vas a veure una obra que t'agrada encara és molt millor.
Impressionant!!!
dilluns, 6 d’octubre del 2014
El nostre petit dragó!!
Cada nit d'aquest estiu
teníem un petit visitant, era aquest petit dragó (tot i que no
sabem si era el mateix). Normalment solament el veiem a la nit i es
col·locava d'una forma força característica, es quedava immòbil
fins que una presa s'aprovava lo suficient com per capturar-la.
D'aquests animalons he
tingut la sort de veure'n de petits de grans i encara de més grans
tot i que durant el dia solament en veia de molt petits... Tenen una
habilitat molt gran de perdre la cueta quan es troben en perill,
d'aquesta manera pot ser que el seu depredador persegueixi la cua i
ell es pugui salvar. La cua li tornarà a créixer sense problemes.
Els dragons (també anomenats dragolí, ragolí, menja-robes, talla-robes o trinxa-robes) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae).
Per més informació: Viquipèdia
dimarts, 30 de setembre del 2014
Reciclant i creant!
En el transcurs d'aquest estiu i
reciclant una caixa de cartró he fet amb molta paciència i cura, una
caseta per la meva petita mixeta. Vaig agafar una caixa de cartró,
paper de diari, cola blanca i cola calenta, cordill i pintura, i amb tot aixó vaig fer
aquesta petita caseta. Al final vaig posar unes cortinetes per que la
meva Mixis tingués prou intimitat.
I al final de tot haig de dir que a la meva gateta li agrada prou.
dimarts, 2 de setembre del 2014
Polistes gallicus
És l'espècie de vespa
més comuna als Països Catalans i a l'Europa del sud en general. Fa
nius amb una mena de paper. El “paper” el fan barrejant tiges assecades de plantes mesclades amb la seva secreció salival.
És depredadora, s'alimenta d'altres insectes i aràcnids, però també del nèctar de les flors.
Informació extreta de: Viquipèdia
És increïble veure com són capaces de crear els seus habitatges del no res.
Si et piquen et fan una bona fiblada....
És depredadora, s'alimenta d'altres insectes i aràcnids, però també del nèctar de les flors.
En el seu abdomen hi ha
un patró molt variable de bandes grogues i negres. En el segon
segment abdominal hi ha dues taques grogues molt visibles. Es pot
diferenciar d'altres espècies del gènere per la coloració de la
cara. Els nius els forma una sola reina o diverses reines germanes
entre elles.
Informació extreta de: Viquipèdia
És increïble veure com són capaces de crear els seus habitatges del no res.
Tenen l'aparença d'una flor....
Si et piquen et fan una bona fiblada....
divendres, 22 d’agost del 2014
dilluns, 18 d’agost del 2014
Quina cua !!
dimarts, 8 de juliol del 2014
Funda de portàtil
A principis de Juliol em vaig atrevir
per primer cop i jo sola a començar fer servir la meva i flamant
màquina de cosir. Vaig començar per una cosa simple i molt fàcil
una funda pel meu portàtil.
Vaig agafar uns retalls que tenia i ho
vaig cosir i no em va quedar del tot malament, encara que hauré de
practicar força si vull entrar en aquest mon de la costura.
divendres, 13 de juny del 2014
El pixallits...
El seu nom científic és Taraxacum officinale, però popularment s'anomena pixallits pel seu caràcter diürètic.
És una planta herbàcia perennifòlia que fa 20-40 cm d'alçada. La tija no té fulles, aquestes neixen directament de la part superior de l'arrel.
Les fulles són verdes tenen forma allargada i estan molt retallades, amb dents irregulars i lòbuls triangulars.
Floreix des del febrer fins al novembre. Les flors es reuneixen en capítols de 3-6 cm de diàmetre.
Les flors són ligulades i grogues; s'obren quan fa sol i es tanquen de nit o en dies plujosos.
El fruit és sec. Té molts pèls blancs que fan de paracaigudes i ajuden a la seva dispersió pel vent. El conjunt de fruits amb els pèls formen una bola rodona que popularment s'anomena "angelet".
Bufa! Bufa! mira quants angelets....
Informació extreta http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm
És una planta herbàcia perennifòlia que fa 20-40 cm d'alçada. La tija no té fulles, aquestes neixen directament de la part superior de l'arrel.
Les fulles són verdes tenen forma allargada i estan molt retallades, amb dents irregulars i lòbuls triangulars.
Floreix des del febrer fins al novembre. Les flors es reuneixen en capítols de 3-6 cm de diàmetre.
Les flors són ligulades i grogues; s'obren quan fa sol i es tanquen de nit o en dies plujosos.
El fruit és sec. Té molts pèls blancs que fan de paracaigudes i ajuden a la seva dispersió pel vent. El conjunt de fruits amb els pèls formen una bola rodona que popularment s'anomena "angelet".
Bufa! Bufa! mira quants angelets....
Informació extreta http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm
dijous, 22 de maig del 2014
Peus ...
Una mirada als peus....
Encara que pugui sembla una bestiesa es pot transmetre molt a través dels peus...
La serenitat, la maduresa, la tranquil·litat,..
La dolçor, la tendresa, l'alegria...
Aquests peus us parlen!!
Encara que pugui sembla una bestiesa es pot transmetre molt a través dels peus...
La serenitat, la maduresa, la tranquil·litat,..
La infantesa, la innocència, la delicadesa..
La dolçor, la tendresa, l'alegria...
Aquests peus us parlen!!
dimecres, 21 de maig del 2014
El Card
Vaja nom per una planta! Està considerada com una mala herba i be podria ser-ho veient les punxes que te. Però si la mirem molt de prop podem dir que també és formosa...
Pot arribar a fer més d'un metro...
Vigilem que va de punxes...
Pot arribar a fer més d'un metro...
Vigilem que va de punxes...
dilluns, 19 de maig del 2014
Margarides silvestres
Avui va de margarides silvestres. Estan per a tots indrets... tots les coneixem, són maques, tendres i molt romàntiques...
Sempre mira al Sol i es tanca al capvespre...
Sempre mira al Sol i es tanca al capvespre...
dijous, 24 d’abril del 2014
Sant Jordi
Aquest any per Sant Jordi vaig decidir fer uns punts de llibre i roses.
Per fer les roses vam fer servir paper de seda vermell, un neteja pipes de color verd per la tija, imaginació i ganes de compartir.
Per fer els punts de llibre vam reciclar l'embolcall de la mona de Pasqua, vam retallar el cartró amb tires i ho vam decorar amb diferents motius.
Per fer les roses vam fer servir paper de seda vermell, un neteja pipes de color verd per la tija, imaginació i ganes de compartir.
Per fer els punts de llibre vam reciclar l'embolcall de la mona de Pasqua, vam retallar el cartró amb tires i ho vam decorar amb diferents motius.
D'aquesta manera vam poder celebrar Sant Jordi d'una altra manera, compartint una tarda amb les meves filles.
dilluns, 21 d’abril del 2014
Campanetes...
La corretjola és una flor de la família de les convolvulàcies que prolifera en marges de camins i erms del Mediterrani.
És una planta perenne, vellosa, de base llenyosa, amb tiges primes i herbàcies, enfiladissa. Fulles alternes clarament peciolades, poliformes, sovint pinnades. Els pètals estan totalment soldats i clarament radiada, de 2,5 a 4 cm. de llarg i de 2 a 3 cm d'ample de color rosa-lila.
Campanetes...
Espero que us agradin... demà mes!
diumenge, 20 d’abril del 2014
Ara va de flors...
Com la primavera ha arribat us començaré a mostrar les meves fotos de les flors...
La veritat és que des que visc en un poblet he anat descobrint moltes coses que a la gran ciutat no havia vist mai.. he pogut veure com del no res naixien flors de tots colors i això m'ha fet sentir molt afortunada.
He vist com la terra es tornava verda i les flors anaven creixent fins a obrir-se i mostrant els seus magnífics colors.
I amb aquestes dues comença la sèrie...
La veritat és que des que visc en un poblet he anat descobrint moltes coses que a la gran ciutat no havia vist mai.. he pogut veure com del no res naixien flors de tots colors i això m'ha fet sentir molt afortunada.
He vist com la terra es tornava verda i les flors anaven creixent fins a obrir-se i mostrant els seus magnífics colors.
I amb aquestes dues comença la sèrie...
divendres, 18 d’abril del 2014
Pasqua!
Ja han començat les vacances de Setmana Santa i per aquest motiu penso que aquesta foto fa una bona referència a aquestes vacances, pau, color i tendresa...
M'agraden molt les fotos de flors. I he descobert que quan comença la Primavera es poden veure les flors per tot arreu, blanques, grogues, blaves, vermelles, roses, de tots els colors...
Començaré una nova sèrie de fotos de flors i aquesta és la primera.
Bones vacances!!!
M'agraden molt les fotos de flors. I he descobert que quan comença la Primavera es poden veure les flors per tot arreu, blanques, grogues, blaves, vermelles, roses, de tots els colors...
Començaré una nova sèrie de fotos de flors i aquesta és la primera.
Bones vacances!!!
dimecres, 16 d’abril del 2014
Anem a saltar....
Ja fa molt temps que vaig deixar de fer aquestes coses però per circumstàncies de la vida des de fa poquet he tornat a saltar a corda...
I són aquests peus els que m'han fet tornar a recordar com es saltava...
Gràcies peuets!!
dimecres, 9 d’abril del 2014
Diari d'una educadora infantil en pràctiques
Primer dia a l'escola
Bressol.
Estava força nerviosa pel
meu primer dia, encara que ja sabia les coses que havia de fer segons
la teoria, estava molt preocupada per si sabria estar a l'alçada.
Vaig arribar cap a les 9 i
10, una mica abans de la meva hora d'entrada, no m'ha agradat mai
arribar tard els llocs i menys si havia de començar a treballar.
Vaig entrar i vaig anar a buscar la directora qui em va dir que
estaria a la classe dels Estels, la classe dels mitjans tal i com jo
havia demanat. Em va portar fins l'aula i em va presentar aquest cop
formalment qui hauria de ser la meva tutora i la meva companya de
feina, estaria a la classe dels Estels.
Estava molt nerviosa, jo
sabia ser mare, però no educadora, havia d'aprendre moltes coses....
Encara que es pugui pensar
que aquesta feina és molt fàcil no ho és gens... No és canviar
bolquers i donar de menjar, ni rentar la cara, ni cantar.. sinó és
l'acompanyament d'aquests infants cap als aprenentatges, cap al seu
desenvolupament tant físic com intel·lectual. És ajudar-los a
créixer d'una forma global, respectar el seu ritme i estar al seu
costat. Donar la mà quan la demanen, abraçar quan ho requereixen i
acaronar-los quan ho necessiten.
El primer que va fer la meva
tutora va ser calmar-me, em va dir que mirés i si volia participar
que ho fes. Al principi em trobava com en un aparador, ho veia tot
però no hi participava, però això va durar poc. Vaig anar
coneixent tots els infants, 13 nens i nenes d'entre un i dos anys,
tot i que cap havia fet els dos anys. Eren tots molt petitons, del
grup hi havia cinc infants que havien començat aquest any, per tant
encara estaven en procés d'adaptació.
El procés d'adaptació és
un procés força difícil, s'ha de tenir en compte que els infants
en els seus primers dies es troben sols, no coneixen la seva
educadora, ni l'entorn, no veuen cap cara coneguda i normalment
passen d'estar en un entorn familiar a un entorn que no ho és,
passant de ser l'únic infant atès a haver de compartir l'atenció
entre diversos. També s'ha de tenir en compte que per a les
educadores també és un procés d'adaptació ja que normalment no
coneixen els infants i es produeix un període on la coneixença ha
de ser mútua.
No és fàcil per a una sola
educadora atendre com cal tots els infants en aquest període. Els
infants necessiten tota l'atenció, necessiten sentir-se protegits i
estimats, necessiten ser els protagonistes en tot moment. És força
difícil per a un infant passar d'un entorn conegut i familiar a un
entorn desconegut amb unes persones que no coneix i en unes
dependències que no li són familiars.
Per a un infant nou el
sentiment que pot manifestar-se és d'abandó. Serà llavors on la
tasca de l'educadora es farà notar. Aquest sentiment d'abandó que
pot provocar aquesta situació pot manifestar-se de diferents
maneres, els infants no tots són iguals i no tots tenen els mateixos
sentiments.
Un infant davant d'aquesta
situació pot posar-se a plorar desconsoladament, d'altres poden
posar-se en un racó de l'aula i no voler participar, d'altres poden
no exterioritzar-ho i fer-ho quan ja estan a l'entorn familiar,
altres poden manifestar-ho d'una manera més agressiva i inclús en
alguns casos es pot donar que l'infant intenti continuadament
provocar l'educadora. Com a educadora s'ha de tenir paciència i
respecte per cada un dels infants. Fer-los saber a cada un d'ells que
estàs al seu costat i que els ajudaràs sempre que ho necessitin,
també han de saber on són els límits i has d'aconseguir acabar
sent la persona de referència per ells a l'escola.
Tornant al meu primer dia
explicaré com són els infants que tenia a l'aula. Dels tretze nens
solament hi havia una nena que parlava molt clar, hi havia una nena
que feia molt poquet que havia començat a caminar i un nen que
encara no ho feia, la resta d'infants el seu desenvolupament era molt
similar, tot i així cada uns dels 13 infants tenia un ritme diferent
davant les experiències. El grup era força homogeni, hi havia 6
nens i 7 nenes.
Vaig començar participant
en els jocs que feia cada un dels infants i intentava seguir al seu
joc sense fer valoracions al respecte, solament observant i
participant tot seguint el seu joc. Intentava donar-me a conèixer i
m'anava relacionant poc a poc amb cada un d'ells.
Vaig poder observar les
tasques quotidianes de cada dia i vaig poder veure també la seva
evolució.
Normalment hi ha un horari
per a les tasques quotidianes, com l'hora del pati, l'hora de dinar,
l'hora de la migdiada, l'hora de berenar o l'hora del canvi de
bolquers (evidentment quan un infant necessitava que li canviessin el
bolquer es feia immediatament). Personalment crec que és molt
important respectar uns horaris, d'aquesta manera és més fàcil
pels infants adaptar-se i participar d'una forma activa en totes les
tasques.
Els infants s'han de poder
adaptar amb facilitat però una de les coses més importants és
respectar en tot moment el ritme de cada un i ajudar-los a
desenvolupar-se d'una manera global, acompanyar-los en les seves
experimentacions i guiar-los en totes les activitats. Crec que pels
infants l'experimentació amb el que és quotidià fa que el seu
desenvolupament sigui més fàcil.
El meu primer dia va ser
molt profitós vaig poder conèixer els infant i veure el seu dia a
dia. Vaig poder veure de prop la tasca diària de les seves
educadores, el seu comportament i la seva actitud, per sort tant la
meva tutora com l'educadora de suport tenien moltíssima vocació i
això feia que la feina fos molt fàcil. Vaig poder ajudar tant en
les tasques de recollida de joguines, com a l'hora de dinar i a
l'hora del descans.
Vaig poder veure el
comportament dels infants davant de l'hora del pati, l'hora del dinar
i l'hora del descans i la veritat és que em vaig quedar força
bocabadada davant el comportament d'aquests. Són infants molt petits
però tots ells mostren una gran autonomia
Bàsicament la meva feina en
aquest primer dia va ser observar com feien les tasques les
educadores i com fes relacionaven amb els infants per saber quina era
la millor manera d'actuar.
Quan vaig plegar vaig poder
reflexionar sobre:
- l'autonomia
- la quotidianitat
- les experiències
- la realitat de les escoles bressol
- el comportament dels infants
- el comportament de les educadores
- les dependències
- ...
Realment s'ha de dir que els
infants disposen d'una gran autonomia, molta més de la que pensem,
que les coses més quotidianes fan que els infants coneguin i
reconeguin l'entorn i experimentin desenvolupant-se d'una manera
global.
Que el respecta per cada un
dels infants és primordial per el seu desenvolupament i que s'ha de incentivar la seva autonomia, la seva autoestima i les seves decisions.
dimarts, 1 d’abril del 2014
Diari d'una educadora infantil en pràctiques
Introducció
Vaig decidir fer educació
infantil després de tenir les meves dues filles. Jo era persona de
màrqueting, tota la meva vida havia estat treballant en el sector de
les vendes, amb les meves estratègies intentava influir amb les
decisions de compra dels demés. Per circumstàncies de la vida que
no tenen res a veure vaig quedar-me sense feina i vaig poder
reflexionar sobre el que volia i el que necessitava a la meva vida.
No volia posar en pràctica
tot allò que havia après fins ara sinó que volia aprendre la
millor manera d'educar els infants, aquelles petites personetes
capaces de decidir.
Primer de tot vaig haver de
decidir a on voldria fer les pràctiques i em vaig començar a fer
una sèrie de preguntes:
- com havia de ser l'escola
- quin tipus d'escola
- com m'agradaria que fos
- l'edat dels infants amb que m'agradaria estar
- quina havia de ser la meva actitud
- com m'hauria de comportar amb els infants
- ...
La veritat és que és força
complicat decidir l'escola a on poder fer les pràctiques.
Primer de tot vaig decidir
que voldria fer les pràctiques en una escola bressol que fos
municipal, volia veure in situ la manera d'educar i la problemàtica
que tenien.
Però davant del meu canvi
de domicili les opcions se'm van reduir, ja que a on anava a viure
solament hi havia una escola bressol i era municipal, per tant no
tenia massa per escollir si volia fer les pràctiques a prop de casa.
Abans de començar les
pràctiques a l'escola bressol vaig anar a fer una visita, vaig poder
conèixer la seva directora, una dona molt especial. Es notava que
tenia una vocació extremadament immensa. M'explicava la seva feina
amb to calmat i apassionadament.
Em va presentar les
educadores del centre, totes es veien molt amables. També em va
ensenyar les aules i totes les dependències del centre, va ser una
visita guiada molt entretinguda.
Vaig poder veure in situ la
problemàtica de les retallades... estaven en ple procés
d'adaptació, una època força difícil a tots els centres i
s'havien trobat amb la baixa d'una de les educadores tutores d'una de
les aules dels infants d'un a dos anys. Situació molt complicada per
infants tant petits.
Després i molt amablement
em van donar la documentació que vaig sol·licitar i vaig poder
consultar el seu projecte educatiu i el seu pla de centre, em van
deixar llegir-lo tranquil·lament, sense cap interrupció. Dono les
gràcies per la seva plena confiança.
Desprès de poder consultar
tota la documentació i d'estar una bona estona vaig poder veure que
la meva decisió no anava errada, l'escola bressol era el lloc
adequat per poder fer les pràctiques.
Per finalitzar aquesta primera entrevista em van preguntar en quina aula estava interessada fer les pràctiques. Jo, prudentment, vaig demanar fer-les a l'aula dels infants d'entre un i dos anys, els mitjans, M'agrada molt aquesta edat, és l'edat on es comença a ser independent i autònom.
Vam quedar que l'horari que
faria seria de 9:15 fins a les 14:15, 5 hores cada dia i que
començaria el 30 de setembre.
Tenia moltes ganes que arribés el dia.!!
Gràcies a l'Escola Bressol Municipal el Serrallet de Torrelles de Llobregat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
També et pot interessar...
-
Ja fa dies vaig assabentar-me del repte d'Scrap Collection i em va sembla molt interessant. No estic massa acostumada a fer minis d...
-
El dia 16 vaig assistir al casament d'una parella molt propera... i vaig voler fer un regal molt personal per mi. Era la primera vega...
-
Què és una llibreta per atc's? Be la meva nova afició m'ha fet necessitar un estri per poder saber quins atc's havia de fer, a ...