dimecres, 9 d’abril de 2014

Diari d'una educadora infantil en pràctiques

Primer dia a l'escola Bressol.

Estava força nerviosa pel meu primer dia, encara que ja sabia les coses que havia de fer segons la teoria, estava molt preocupada per si sabria estar a l'alçada.

Vaig arribar cap a les 9 i 10, una mica abans de la meva hora d'entrada, no m'ha agradat mai arribar tard els llocs i menys si havia de començar a treballar. Vaig entrar i vaig anar a buscar la directora qui em va dir que estaria a la classe dels Estels, la classe dels mitjans tal i com jo havia demanat. Em va portar fins l'aula i em va presentar aquest cop formalment qui hauria de ser la meva tutora i la meva companya de feina, estaria a la classe dels Estels.
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Estava molt nerviosa, jo sabia ser mare, però no educadora, havia d'aprendre moltes coses....
 
Encara que es pugui pensar que aquesta feina és molt fàcil no ho és gens... No és canviar bolquers i donar de menjar, ni rentar la cara, ni cantar.. sinó és l'acompanyament d'aquests infants cap als aprenentatges, cap al seu desenvolupament tant físic com intel·lectual. És ajudar-los a créixer d'una forma global, respectar el seu ritme i estar al seu costat. Donar la mà quan la demanen, abraçar quan ho requereixen i acaronar-los quan ho necessiten.

El primer que va fer la meva tutora va ser calmar-me, em va dir que mirés i si volia participar que ho fes. Al principi em trobava com en un aparador, ho veia tot però no hi participava, però això va durar poc. Vaig anar coneixent tots els infants, 13 nens i nenes d'entre un i dos anys, tot i que cap havia fet els dos anys. Eren tots molt petitons, del grup hi havia cinc infants que havien començat aquest any, per tant encara estaven en procés d'adaptació.

El procés d'adaptació és un procés força difícil, s'ha de tenir en compte que els infants en els seus primers dies es troben sols, no coneixen la seva educadora, ni l'entorn, no veuen cap cara coneguda i normalment passen d'estar en un entorn familiar a un entorn que no ho és, passant de ser l'únic infant atès a haver de compartir l'atenció entre diversos. També s'ha de tenir en compte que per a les educadores també és un procés d'adaptació ja que normalment no coneixen els infants i es produeix un període on la coneixença ha de ser mútua.

No és fàcil per a una sola educadora atendre com cal tots els infants en aquest període. Els infants necessiten tota l'atenció, necessiten sentir-se protegits i estimats, necessiten ser els protagonistes en tot moment. És força difícil per a un infant passar d'un entorn conegut i familiar a un entorn desconegut amb unes persones que no coneix i en unes dependències que no li són familiars.

Per a un infant nou el sentiment que pot manifestar-se és d'abandó. Serà llavors on la tasca de l'educadora es farà notar. Aquest sentiment d'abandó que pot provocar aquesta situació pot manifestar-se de diferents maneres, els infants no tots són iguals i no tots tenen els mateixos sentiments.

Un infant davant d'aquesta situació pot posar-se a plorar desconsoladament, d'altres poden posar-se en un racó de l'aula i no voler participar, d'altres poden no exterioritzar-ho i fer-ho quan ja estan a l'entorn familiar, altres poden manifestar-ho d'una manera més agressiva i inclús en alguns casos es pot donar que l'infant intenti continuadament provocar l'educadora. Com a educadora s'ha de tenir paciència i respecte per cada un dels infants. Fer-los saber a cada un d'ells que estàs al seu costat i que els ajudaràs sempre que ho necessitin, també han de saber on són els límits i has d'aconseguir acabar sent la persona de referència per ells a l'escola.

Tornant al meu primer dia explicaré com són els infants que tenia a l'aula. Dels tretze nens solament hi havia una nena que parlava molt clar, hi havia una nena que feia molt poquet que havia començat a caminar i un nen que encara no ho feia, la resta d'infants el seu desenvolupament era molt similar, tot i així cada uns dels 13 infants tenia un ritme diferent davant les experiències. El grup era força homogeni, hi havia 6 nens i 7 nenes.

Vaig començar participant en els jocs que feia cada un dels infants i intentava seguir al seu joc sense fer valoracions al respecte, solament observant i participant tot seguint el seu joc. Intentava donar-me a conèixer i m'anava relacionant poc a poc amb cada un d'ells.

Vaig poder observar les tasques quotidianes de cada dia i vaig poder veure també la seva evolució.

Normalment hi ha un horari per a les tasques quotidianes, com l'hora del pati, l'hora de dinar, l'hora de la migdiada, l'hora de berenar o l'hora del canvi de bolquers (evidentment quan un infant necessitava que li canviessin el bolquer es feia immediatament). Personalment crec que és molt important respectar uns horaris, d'aquesta manera és més fàcil pels infants adaptar-se i participar d'una forma activa en totes les tasques.

Els infants s'han de poder adaptar amb facilitat però una de les coses més importants és respectar en tot moment el ritme de cada un i ajudar-los a desenvolupar-se d'una manera global, acompanyar-los en les seves experimentacions i guiar-los en totes les activitats. Crec que pels infants l'experimentació amb el que és quotidià fa que el seu desenvolupament sigui més fàcil.

El meu primer dia va ser molt profitós vaig poder conèixer els infant i veure el seu dia a dia. Vaig poder veure de prop la tasca diària de les seves educadores, el seu comportament i la seva actitud, per sort tant la meva tutora com l'educadora de suport tenien moltíssima vocació i això feia que la feina fos molt fàcil. Vaig poder ajudar tant en les tasques de recollida de joguines, com a l'hora de dinar i a l'hora del descans.

Vaig poder veure el comportament dels infants davant de l'hora del pati, l'hora del dinar i l'hora del descans i la veritat és que em vaig quedar força bocabadada davant el comportament d'aquests. Són infants molt petits però tots ells mostren una gran autonomia

Bàsicament la meva feina en aquest primer dia va ser observar com feien les tasques les educadores i com fes relacionaven amb els infants per saber quina era la millor manera d'actuar.

Quan vaig plegar vaig poder reflexionar sobre:
 
  • l'autonomia
  • la quotidianitat
  • les experiències
  • la realitat de les escoles bressol
  • el comportament dels infants
  • el comportament de les educadores
  • les dependències
  • ...
Realment s'ha de dir que els infants disposen d'una gran autonomia, molta més de la que pensem, que les coses més quotidianes fan que els infants coneguin i reconeguin l'entorn i experimentin desenvolupant-se d'una manera global.

Que el respecta per cada un dels infants és primordial per el seu desenvolupament i que s'ha  de incentivar la seva autonomia, la seva autoestima i les seves decisions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

També et pot interessar...