Scrapbook o Llibre de retalls....... Capítol - 1

Què és l'scrapbook o llibre de retalls?.

Ja fa força temps que vaig fer el meu primer taller amb l'ajuda de la meva amiga Marta que em va endinsar en aquest mon. En aquest primer taller em va explicar que era i d'on venia l'scrap.

Després de llegir algunes entrades en el face i en els diversos blogs sobre que és, he volgut investigar una miqueta i crec que la definició de la Viquipèdia és la més extensa, per això he volgut transcriure la definició i els orígens.

Per a mi l'scrapbook és una manera de comunicació, on a través de varies tècniques ets capaç de plasmar els teus records en unes pàgines que mitjançant tot el teu amor crees una micona d'art, confecciones una história. Dissenyes amb l'ajut de diverses tècniques i amb alguns accessoris ets capaç de crear àlbums, pàgines, quadres, marcs...tots plens de records i que perduraran en el temps.

L'scrapbooking és un mètode per conservar històries personals i familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicació impresos, i records en àlbums decorats. L'scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies. L'scrapbook o scrapbooking consisteix en multitud de processos creatius com retallar, enganxar o el collage per crear una composició de memòries i records mitjançant les teves fotografies. Aquest divertit passatemps de decorar s'ha aplicat amb cartes, poemes, invitacions o a tot allò que et proposi la teva imaginació. Partint de simples fotografies, es revaloren els records amb ornaments de tot tipus (adhesius, botons, cintes, papers especials, flors seques, rebladures, cintes...) i diversos estils, des del més sofisticat fins al més senzill, depenent del gust personal. Aquest hobby aconsegueix captar cada dia més adeptes. Només als Estats Units s'estima que existeixen més de 25 milions d'aficionats. De fet, és en aquest país on més arrelament i desenvolupament està tenint. Recentment comença a estar de moda també a Europa. Encara que el seu origen es remunta a diversos segles enrere, la seva popularitat va començar fa uns 15 anys. Els seguidors de l'scrapbooking es coneixen com “scrapbookers” o “scrapers” i la seva afició és tal que existeixen multitud de tallers d'ensenyament, fòrums on compartir idees i publicacions de tot tipus. Si bé és cert que, part del seu èxit actual és degut a l'aparició d'un gran nombre d'empreses especialitzades en els accessoris d'aquesta activitat, com papers amb trames i colors, plantilles, adhesius, maquinetes per encunyar, i una infinitat de productes més.

Orígens de l'scrapbooking

La idea de desar materials impresos d'interès personal probablement data de poc després de la invenció de la impressió. Aquesta tendència és probablement similar per a les fotografies. Amb l'arribada dels diaris a preu assequible, els àlbums de records van estar disponibles per a una varietat més àmplia de gent. A principi del s. XV, els “llibres de tòpics”, populars a Anglaterra, van sorgir com a manera de compilar informació que incloïa receptes, cites, cartes, poemes i més. Cada llibre de tòpics era únic dels interessos particulars del seu creador. Els àlbums d'amistat es van fer populars al s XVI. Aquests àlbums s’utilitzaven molt com els anuaris d'avui dia, on els amics o els patrocinadors hi escrivien els seus noms, títols i texts curts o il·lustracions a instàncies del propietari de l'àlbum. Aquests àlbums es creaven sovint com a records de gires europees i contenien records locals incloent-hi escuts d'armes o obres d'art per encàrrec d'artistes locals. A principis del 1570, es va posar de moda incorporar teles pintades que descrivien escenes populars com vestits venecians o escenes de Carnaval. El 1775, James Granger publicava una història d'Anglaterra amb unes quantes pàgines en blanc al final del llibre. Les pàgines estaven dissenyades per permetre al propietari del llibre personalitzar-lo amb el seu propi record. La pràctica de deixar pàgines per personalitzar al final dels llibres es va conèixer amb el nom de grangerizing. Encara que, més conegut és l'exemple de Thomas Jefferson. El president nord-americà va guardar i va reunir en àlbums retalls de diaris durant el temps que va durar el seu mandat a la Casa Blanca (1801-1809). La gent també es va unir a aquesta pràctica col·leccionant articles de diaris, dibuixos i altres records que van ser agrupats en un llibre. En aquest mateix període van començar a dissenyar-se àlbums més elaborats, amb noves cobertes i, fins i tot, amb cadenats. A més, va ser l'inici de la creació dels diaris personals i els àlbums de l'amistat. Els àlbums d'amistat i els anuaris escolars van permetre a les noies dels segles XVIII i XIX una sortida a través de la qual compartir les seves habilitats i tècniques literàries,i els va donar una oportunitat de documentar el seu propi record personalitzat, cosa que fins a les hores no havien tingut a disposició. John Poole el 1826 va publicar el Manuscript Gleanings and Literary Scrapbook. L'obra pretenia ser un manual de com exhibir poemes, entrades d'un diari personal i altres “scraps” (retalls). L'arribada de la fotografia moderna començava amb la primera fotografia permanent creada per Joseph Nicéphore Niépce el mateix 1826. La fotografia es convertia en un mitjà disponible per a un gran sector de la població amb la invenció de les fotografies de paper de George Eastman a finals dels anys 1880 i la producció en sèrie de la Kodak Brownie, una càmera dissenyada per ser simple (i barata) prou per a un nen, el 1900. Això va permetre a la població mitjana començar a incorporar fotografies als seus àlbums. Els àlbums de retalls antics tendien a tenir fotos muntades amb cantoneres i potser anotacions de qui hi havia en una foto. L'escriptor americà Mark Twain es va convertir en un entusiasta del scrapbooking creant nombrosos àlbums personals,que va arribar a vendre per un valor de 50.000 dòlars.

Per a mi l'scrapbook no és més que art envoltat d'imaginació i tot allò que pugui perdurar en el temps, ja siguin fotos, papers lliures d'àcid, ornaments de fusta... hi ha moltíssims materials nous i reutilitzables que ens poden servir.

És un art, una tècnica, un mitjà de comunicació i expressió.