El nostre petit dragó!!

Cada nit d'aquest estiu teníem un petit visitant, era aquest petit dragó (tot i que no sabem si era el mateix). Normalment solament el veiem a la nit i es col·locava d'una forma força característica, es quedava immòbil fins que una presa s'aprovava lo suficient com per capturar-la.

D'aquests animalons he tingut la sort de veure'n de petits de grans i encara de més grans tot i que durant el dia solament en veia de molt petits... Tenen una habilitat molt gran de perdre la cueta quan es troben en perill, d'aquesta manera pot ser que el seu depredador persegueixi la cua i ell es pugui salvar. La cua li tornarà a créixer sense problemes.

Els dragons (també anomenats dragolí, ragolí, menja-robes, talla-robes o trinxa-robes) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae).
Per més informació: Viquipèdia

Reciclant i creant!

 

En el transcurs d'aquest estiu i reciclant una caixa de cartró he fet amb molta paciència i cura, una caseta per la meva petita mixeta. Vaig agafar una caixa de cartró, paper de diari, cola blanca i cola calenta, cordill i pintura, i amb tot aixó vaig fer aquesta petita caseta. Al final vaig posar unes cortinetes per que la meva Mixis tingués prou intimitat.

 

I al final de tot haig de dir que a la meva gateta li agrada prou.



Polistes gallicus

És l'espècie de vespa més comuna als Països Catalans i a l'Europa del sud en general. Fa nius amb una mena de paper. El “paper” el fan barrejant tiges assecades de plantes mesclades amb la seva secreció salival.

És depredadora, s'alimenta d'altres insectes i aràcnids, però també del nèctar de les flors.

En el seu abdomen hi ha un patró molt variable de bandes grogues i negres. En el segon segment abdominal hi ha dues taques grogues molt visibles. Es pot diferenciar d'altres espècies del gènere per la coloració de la cara. Els nius els forma una sola reina o diverses reines germanes entre elles.

Informació extreta de: Viquipèdia 

És increïble veure com són capaces de crear els seus habitatges del no res.

Tenen l'aparença d'una flor....



Si et piquen et fan una bona fiblada....

I això què és?

Ploma o capoll?

Quina cua !!

Ja estem de tornada i aquest cop amb una foto d'una cua immensa...

Noooooo.... que es colen!!!!

Funda de portàtil

A principis de Juliol em vaig atrevir per primer cop i jo sola a començar fer servir la meva i flamant màquina de cosir. Vaig començar per una cosa simple i molt fàcil una funda pel meu portàtil.

Vaig agafar uns retalls que tenia i ho vaig cosir i no em va quedar del tot malament, encara que hauré de practicar força si vull entrar en aquest mon de la costura.

 

 

 

Fins la propera.

El pixallits...

El seu nom científic és Taraxacum officinale, però popularment s'anomena pixallits pel seu caràcter diürètic.

És una planta herbàcia perennifòlia que fa 20-40 cm d'alçada. La tija no té fulles, aquestes neixen directament de la part superior de l'arrel.
Les fulles són verdes tenen forma allargada i estan molt retallades, amb dents irregulars i lòbuls triangulars.

Floreix des del febrer fins al novembre.  Les flors es reuneixen en capítols de 3-6 cm de diàmetre.
Les flors són ligulades i grogues; s'obren quan fa sol i es tanquen de nit o en dies plujosos.

El fruit és sec. Té molts pèls blancs que fan de paracaigudes i ajuden a la seva dispersió pel vent. El conjunt de fruits amb els pèls formen una bola rodona que popularment s'anomena "angelet".

Bufa! Bufa! mira quants angelets....

Informació extreta http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm