Què és l'scrapbook o llibre de retalls?.
Ja fa força temps que vaig fer el meu primer taller amb l'ajuda
de la meva amiga Marta que em va endinsar en aquest mon. En aquest
primer taller em va explicar que era i d'on venia l'scrap.
Després de llegir algunes entrades en el face i en els diversos
blogs sobre que és, he volgut investigar una miqueta i crec que la
definició de la Viquipèdia és la més extensa, per això he volgut
transcriure la definició i els orígens.
Per a mi l'scrapbook és una manera de comunicació, on a través
de varies tècniques ets capaç de plasmar els teus records en unes
pàgines que mitjançant tot el teu amor crees una micona d'art,
confecciones una história. Dissenyes amb l'ajut de diverses
tècniques i amb alguns accessoris ets capaç de crear àlbums,
pàgines, quadres, marcs...tots plens de records i que perduraran en
el temps.
L'scrapbooking és un mètode per conservar històries personals i
familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicació impresos,
i records en àlbums decorats. L'scrapbook és el terme anglès per
definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de
personalitzar àlbums de fotografies. L'scrapbook o scrapbooking
consisteix en multitud de processos creatius com retallar, enganxar o
el collage per crear una composició de memòries i records
mitjançant les teves fotografies. Aquest divertit passatemps de
decorar s'ha aplicat amb cartes, poemes, invitacions o a tot allò
que et proposi la teva imaginació. Partint de simples fotografies,
es revaloren els records amb ornaments de tot tipus (adhesius,
botons, cintes, papers especials, flors seques, rebladures,
cintes...) i diversos estils, des del més sofisticat fins al més
senzill, depenent del gust personal. Aquest hobby aconsegueix captar
cada dia més adeptes. Només als Estats Units s'estima que
existeixen més de 25 milions d'aficionats. De fet, és en aquest
país on més arrelament i desenvolupament està tenint. Recentment
comença a estar de moda també a Europa. Encara que el seu origen es
remunta a diversos segles enrere, la seva popularitat va començar fa
uns 15 anys. Els seguidors de l'scrapbooking es coneixen com
“scrapbookers” o “scrapers” i la seva afició és tal que
existeixen multitud de tallers d'ensenyament, fòrums on compartir
idees i publicacions de tot tipus. Si bé és cert que, part del seu
èxit actual és degut a l'aparició d'un gran nombre d'empreses
especialitzades en els accessoris d'aquesta activitat, com papers amb
trames i colors, plantilles, adhesius, maquinetes per encunyar, i una
infinitat de productes més.
Orígens de l'scrapbooking
La idea de desar materials impresos d'interès personal
probablement data de poc després de la invenció de la impressió.
Aquesta tendència és probablement similar per a les fotografies.
Amb l'arribada dels diaris a preu assequible, els àlbums de records
van estar disponibles per a una varietat més àmplia de gent. A
principi del s. XV, els “llibres de tòpics”, populars a
Anglaterra, van sorgir com a manera de compilar informació que
incloïa receptes, cites, cartes, poemes i més. Cada llibre de
tòpics era únic dels interessos particulars del seu creador. Els
àlbums d'amistat es van fer populars al s XVI. Aquests àlbums
s’utilitzaven molt com els anuaris d'avui dia, on els amics o els
patrocinadors hi escrivien els seus noms, títols i texts curts o
il·lustracions a instàncies del propietari de l'àlbum. Aquests
àlbums es creaven sovint com a records de gires europees i contenien
records locals incloent-hi escuts d'armes o obres d'art per encàrrec
d'artistes locals. A principis del 1570, es va posar de moda
incorporar teles pintades que descrivien escenes populars com vestits
venecians o escenes de Carnaval. El 1775, James Granger publicava una
història d'Anglaterra amb unes quantes pàgines en blanc al final
del llibre. Les pàgines estaven dissenyades per permetre al
propietari del llibre personalitzar-lo amb el seu propi record. La
pràctica de deixar pàgines per personalitzar al final dels llibres
es va conèixer amb el nom de grangerizing. Encara que, més conegut
és l'exemple de Thomas Jefferson. El president nord-americà va
guardar i va reunir en àlbums retalls de diaris durant el temps que
va durar el seu mandat a la Casa Blanca (1801-1809). La gent també
es va unir a aquesta pràctica col·leccionant articles de diaris,
dibuixos i altres records que van ser agrupats en un llibre. En
aquest mateix període van començar a dissenyar-se àlbums més
elaborats, amb noves cobertes i, fins i tot, amb cadenats. A més, va
ser l'inici de la creació dels diaris personals i els àlbums de
l'amistat. Els àlbums d'amistat i els anuaris escolars van permetre
a les noies dels segles XVIII i XIX una sortida a través de la qual
compartir les seves habilitats i tècniques literàries,i els va
donar una oportunitat de documentar el seu propi record
personalitzat, cosa que fins a les hores no havien tingut a
disposició. John Poole el 1826 va publicar el Manuscript Gleanings
and Literary Scrapbook. L'obra pretenia ser un manual de com exhibir
poemes, entrades d'un diari personal i altres “scraps” (retalls).
L'arribada de la fotografia moderna començava amb la primera
fotografia permanent creada per Joseph Nicéphore Niépce el mateix
1826. La fotografia es convertia en un mitjà disponible per a un
gran sector de la població amb la invenció de les fotografies de
paper de George Eastman a finals dels anys 1880 i la producció en
sèrie de la Kodak Brownie, una càmera dissenyada per ser simple (i
barata) prou per a un nen, el 1900. Això va permetre a la població
mitjana començar a incorporar fotografies als seus àlbums. Els
àlbums de retalls antics tendien a tenir fotos muntades amb
cantoneres i potser anotacions de qui hi havia en una foto.
L'escriptor americà Mark Twain es va convertir en un entusiasta del
scrapbooking creant nombrosos àlbums personals,que va arribar a
vendre per un valor de 50.000 dòlars.
Per a mi l'scrapbook no és més que art envoltat d'imaginació i
tot allò que pugui perdurar en el temps, ja siguin fotos, papers
lliures d'àcid, ornaments de fusta... hi ha moltíssims materials
nous i reutilitzables que ens poden servir.
És un art, una tècnica, un mitjà de comunicació i expressió.
